BROQUER, [BROGUER] s.

Armadura defensiva consistent en un petit escut.

V. Cf. Puiggarí, p. 150, 163 i 360.

"Johan Matheu o Johan Pallares qui anava per ell: portave lansa, spasa e broquer seu propri."
Llibre de la Universitat Nòmina de les armes; Igualada, 1345

"Item .ij. broquers de ferra e una spasa trencada, per jugar d esgrima."
Inventari d'Alfons el Magnànim 99; any 1413

"Item un broquer de fferre e .j. bacinet."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Item done a n Pere d Antist, maestre d esgrima del senyor Infant... los quals lo dit senyor li mana donar per raho de .iiij. broguers de fferre que feu fer en Saragoça a obs del dit senyor infant .xj. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 140, reg. 563, f. 68. A. B. C